Per veure el bosc, s’ha de sortir de sota l’arbre on es descansa.
Passats els dies sempre és bo mirar enrere per veure el que ha passat i poder valorar el com ha passat; Aquesta distància ens permet tenir perspectiva i per tant veure-ho amb més claredat; tenint en compte aspectes que abans no haguéssim contemplat.
Arribats a juliol; ara ja si, podem dir que St. Joan 2010, a la Roca del Vallès, va tenir una molt bona acollida, donant lloc a una bonica revetlla, on van participar des dels més petits fins als més grans.
És molt important que en els pobles es puguin crear espais de trobada; on la gent pugui veure’s, parlar, intercanviar... i tot allò que ens fa sortir de la rutina per poder passar una bona estona amb aquelles persones que viuen i configuren el nostre entorn. En la meva opinió, crec que per la revetlla es va aconseguir en la seva major part.
Ara bé, aquest article pretén anar més allà d’això i és que, un cop més, van ser les entitats populars qui van organitzar, muntar i portar a terme les activitats que van haver dins aquesta revetlla. Si és veritat que l’ajuntament va cedir l’espai, però precisament és aquest espai el que falta a cadascuna d’aquestes entitats i associacions per desenvolupar-se lliurament.
És un llàstima que haguem d’esperar un dia a l’any perquè se’ns cedeixi un espai i així poder fer tallers pels nens, poder gaudir d’unes brases per fer un dinar popular, o perquè no, es tingui la possibilitat de poder oferir grups en directe o música per ballar.
A la Roca hi ha molta gent amb ganes de fer coses pel poble i per la gent que hi vivim, gent seriosa disposada a invertir la seva energia, però que alhora de plasmar-ho tots els esforços se’n van abans de tenir la possibilitat de fer res; precisament perquè no es tenen els recursos per fer-ho.
Creure que a la Roca puguin fer-se activitats per nens mensualment; organitzar-se sopars populars per la gent del poble i tota aquella que li vingui de gust venir; oferir música per tots els públics, més exposicions, mercats d’intercanvi.... No és impossible; però si es veritat que ara mateix, sense un espai des d’on centralitzar aquestes gestions, guardar el material i gaudir de les activitats, és més difícil que mai.
Passats els dies sempre és bo mirar enrere per veure el que ha passat i poder valorar el com ha passat; Aquesta distància ens permet tenir perspectiva i per tant veure-ho amb més claredat; tenint en compte aspectes que abans no haguéssim contemplat.
Arribats a juliol; ara ja si, podem dir que St. Joan 2010, a la Roca del Vallès, va tenir una molt bona acollida, donant lloc a una bonica revetlla, on van participar des dels més petits fins als més grans.
És molt important que en els pobles es puguin crear espais de trobada; on la gent pugui veure’s, parlar, intercanviar... i tot allò que ens fa sortir de la rutina per poder passar una bona estona amb aquelles persones que viuen i configuren el nostre entorn. En la meva opinió, crec que per la revetlla es va aconseguir en la seva major part.
Ara bé, aquest article pretén anar més allà d’això i és que, un cop més, van ser les entitats populars qui van organitzar, muntar i portar a terme les activitats que van haver dins aquesta revetlla. Si és veritat que l’ajuntament va cedir l’espai, però precisament és aquest espai el que falta a cadascuna d’aquestes entitats i associacions per desenvolupar-se lliurament.
És un llàstima que haguem d’esperar un dia a l’any perquè se’ns cedeixi un espai i així poder fer tallers pels nens, poder gaudir d’unes brases per fer un dinar popular, o perquè no, es tingui la possibilitat de poder oferir grups en directe o música per ballar.
A la Roca hi ha molta gent amb ganes de fer coses pel poble i per la gent que hi vivim, gent seriosa disposada a invertir la seva energia, però que alhora de plasmar-ho tots els esforços se’n van abans de tenir la possibilitat de fer res; precisament perquè no es tenen els recursos per fer-ho.
Creure que a la Roca puguin fer-se activitats per nens mensualment; organitzar-se sopars populars per la gent del poble i tota aquella que li vingui de gust venir; oferir música per tots els públics, més exposicions, mercats d’intercanvi.... No és impossible; però si es veritat que ara mateix, sense un espai des d’on centralitzar aquestes gestions, guardar el material i gaudir de les activitats, és més difícil que mai.
