viernes, 9 de julio de 2010

Més enllà de St. Joan

Per veure el bosc, s’ha de sortir de sota l’arbre on es descansa.

Passats els dies sempre és bo mirar enrere per veure el que ha passat i poder valorar el com ha passat; Aquesta distància ens permet tenir perspectiva i per tant veure-ho amb més claredat; tenint en compte aspectes que abans no haguéssim contemplat.

Arribats a juliol; ara ja si, podem dir que St. Joan 2010, a la Roca del Vallès, va tenir una molt bona acollida, donant lloc a una bonica revetlla, on van participar des dels més petits fins als més grans.

És molt important que en els pobles es puguin crear espais de trobada; on la gent pugui veure’s, parlar, intercanviar... i tot allò que ens fa sortir de la rutina per poder passar una bona estona amb aquelles persones que viuen i configuren el nostre entorn. En la meva opinió, crec que per la revetlla es va aconseguir en la seva major part.

Ara bé, aquest article pretén anar més allà d’això i és que, un cop més, van ser les entitats populars qui van organitzar, muntar i portar a terme les activitats que van haver dins aquesta revetlla. Si és veritat que l’ajuntament va cedir l’espai, però precisament és aquest espai el que falta a cadascuna d’aquestes entitats i associacions per desenvolupar-se lliurament.

És un llàstima que haguem d’esperar un dia a l’any perquè se’ns cedeixi un espai i així poder fer tallers pels nens, poder gaudir d’unes brases per fer un dinar popular, o perquè no, es tingui la possibilitat de poder oferir grups en directe o música per ballar.
A la Roca hi ha molta gent amb ganes de fer coses pel poble i per la gent que hi vivim, gent seriosa disposada a invertir la seva energia, però que alhora de plasmar-ho tots els esforços se’n van abans de tenir la possibilitat de fer res; precisament perquè no es tenen els recursos per fer-ho.

Creure que a la Roca puguin fer-se activitats per nens mensualment; organitzar-se sopars populars per la gent del poble i tota aquella que li vingui de gust venir; oferir música per tots els públics, més exposicions, mercats d’intercanvi.... No és impossible; però si es veritat que ara mateix, sense un espai des d’on centralitzar aquestes gestions, guardar el material i gaudir de les activitats, és més difícil que mai.