jueves, 23 de septiembre de 2010

Espectacle de Foc_Festa MAjor 2010

Aquí hos presentem un pessic del total de la Festa Major; Sabem que hem estat en standby, però hi han coses que necessiten temps; valor que a vegades obviem per les circumstàncies que ens envolten...


Per fer boca d'aqui en endevant incluirem un seguit d'articles, imatges i videos que recullen ( o almenys ho intentarem) l'esperit i l'essencia de la festa major 2010, que com totes les altres, aquesta ja no es torna a repetir...

Comencem doncs; amb l'espectacle de foc, creat i realitzat per un col·lectiu prematur però amb molt de futur. Des d'aqui moltes felicitats i desitjem que hos seguiu superant i innovant a vosaltres mateixes.



domingo, 8 de agosto de 2010

Festa Major de la Roca


Festa Major 2009 La Roca del Vallès from Videostudi on Vimeo.

S'acosta la Festa Major. Aneu-vos preparant!
Heus aquí una mostra de l'any passat per anar fent boca.    

Donem les gràcies a l'Arian per recollir documents com aquest que un dia es convertiran en memòria històrica.

viernes, 9 de julio de 2010

Més enllà de St. Joan

Per veure el bosc, s’ha de sortir de sota l’arbre on es descansa.

Passats els dies sempre és bo mirar enrere per veure el que ha passat i poder valorar el com ha passat; Aquesta distància ens permet tenir perspectiva i per tant veure-ho amb més claredat; tenint en compte aspectes que abans no haguéssim contemplat.

Arribats a juliol; ara ja si, podem dir que St. Joan 2010, a la Roca del Vallès, va tenir una molt bona acollida, donant lloc a una bonica revetlla, on van participar des dels més petits fins als més grans.

És molt important que en els pobles es puguin crear espais de trobada; on la gent pugui veure’s, parlar, intercanviar... i tot allò que ens fa sortir de la rutina per poder passar una bona estona amb aquelles persones que viuen i configuren el nostre entorn. En la meva opinió, crec que per la revetlla es va aconseguir en la seva major part.

Ara bé, aquest article pretén anar més allà d’això i és que, un cop més, van ser les entitats populars qui van organitzar, muntar i portar a terme les activitats que van haver dins aquesta revetlla. Si és veritat que l’ajuntament va cedir l’espai, però precisament és aquest espai el que falta a cadascuna d’aquestes entitats i associacions per desenvolupar-se lliurament.

És un llàstima que haguem d’esperar un dia a l’any perquè se’ns cedeixi un espai i així poder fer tallers pels nens, poder gaudir d’unes brases per fer un dinar popular, o perquè no, es tingui la possibilitat de poder oferir grups en directe o música per ballar.
A la Roca hi ha molta gent amb ganes de fer coses pel poble i per la gent que hi vivim, gent seriosa disposada a invertir la seva energia, però que alhora de plasmar-ho tots els esforços se’n van abans de tenir la possibilitat de fer res; precisament perquè no es tenen els recursos per fer-ho.

Creure que a la Roca puguin fer-se activitats per nens mensualment; organitzar-se sopars populars per la gent del poble i tota aquella que li vingui de gust venir; oferir música per tots els públics, més exposicions, mercats d’intercanvi.... No és impossible; però si es veritat que ara mateix, sense un espai des d’on centralitzar aquestes gestions, guardar el material i gaudir de les activitats, és més difícil que mai.

viernes, 18 de junio de 2010

Nous links...

Com apuntàvem anteriorment L’ESTACIÓ pretén ser un racó on poder arribar a múltiples espais virtuals i així poder accedir a temes tan variats com la nostra imaginació ens permeti; és per això que aquest cop, oferim dues pàgines dedicades a l’oci, que tampoc està malament davant de tanta crisi, atur, estafes, amenaces polítiques i socials... en fi, un panorama no menys que preocupant; i per últim una adreça que ens permet moure’ns d’un punt a l’altre sense gastar ni un euro de gasolina ( potser si que de bitllet, però això és un altre qüestió).


Cartellera Barcelona; En aquesta pàgina pots trobar totes les pel·lícules que fan a totes les sales de Barcelona. De cadascuna hi ha la corresponent descripció, l’horari, i evidentment les sales en que es pot veure. Interessant per aquells que tenen un especial interès per el setè art, i sobretot pel que fa a pel·lícules independents que no es poden trobar a qualsevol cinema.


Cine Granollers; seguint en la línia; aquesta és la web dels cines que per municipi ens queda més a prop; així que per aquells que decideixin quedar-se per veure un film, acompanyat o no (decisió personal), aquí pot consultar pel·lícules i horaris.


Per últim;


TMB, és una pàgina de transport públic; el més útil d’aquesta és que et permet introduir un punt de sortida i un d’arribada i et calcula varies rutes amb diferents transports “públics” (metro, tren, autobús); En el cas que s’hagi de baixar a Barcelona, per exemple, es un bon cable!



Apa! Esperem que algú li sigui de profit...

miércoles, 9 de junio de 2010

LA ESTACIÓ

En estas fechas tan señaladas, es un orgullo i satisfacción... inaugurar un nou racó del nostre blog, que poc a poc, es va configurant a sí mateix.


Aquest nou espai està destinat a presentar i oferir links d’interès, per vosaltres i per nosaltres, ja siguin adreces d’informació alternativa als medis de comunicació, com aquells links que ens portin a pàgines d’informació respecte ofertes de feina o perquè no, oposicions (que ara estan de moda). En definitiva, crear una “estació” en la qual es pugui accedir a tot allò que com ciutadans ens pugui beneficiar.


Amb els dies, les setmanes, els mesos... s’aniran afegint noves adreces, totes presentades i acompanyades d'una petita descripció on es parlarà de que hi podeu trobar...


Seguim insistint; que si algú de vosaltres, coneix d’alguna adreça interessant o d’utilitat i estigui disposat a compartir, serà d’agrair que ens la passi via email o en forma de comentari.


Per començar..


www.revelion.org Aquesta pàgina és una opció més de informació alternativa als medis de comunicació convencionals. S’actualitza diàriament, per tant es poden contrarestar noticies de molta actualitat; sempre amb molt de rigor.


www.hacesfalta.org; aquest és un dels molts portals de ofertes de feina que anirem oferint... potser aquest té una base més social, oferint principalment monitors de menjador, talleristes, etc.. però s’actualitza constantment i normalment hi ha bastants ofertes.


Habitatge Aquest link ens envia a una secció de la pàgina de la generalitat de Catalunya; concretament a la secció d’ajudes a l’habitatge; no cal recordar que és un dret constitucional que tenim adquirit.


Seguirem ampliant....

martes, 8 de junio de 2010

"Mal tiempo para votar"


 Con estas palabras empieza la novela de ficción del Nobel portugués  Saramago,-”El ensayo sobre la lucidez”-, y se refieren a la llegada impuntual del presidente de la mesa  numero catorce al colegio electoral en medio de un diluvio premonitorio. Palabras llenas de ambigüedad con las que dota Saramago a su universo literario.


El mes de Mayo del 2011 es la fecha en la que los ciudadanos ejerceremos el derecho democrático al voto, a través del cual dejaremos  reflejadas nuestras necesidades sociales, ideológicas, eticas y económicas  representadas por una determinada opción política (sea del índole que sea). Este derecho y obligación, es en principio nuestra única  y exclusiva participación en  la “mal denominada” democracia. Y dichas elecciones de Mayo del 2011 serán tomadas por los partidos políticos como el ensayo general de lo que pasara un año después en las generales.


Pero desde el año 2008 esta lloviendo, y mucho. Diríamos que diluvia. Exactamente desde el 15 de septiembre del 2008 con la quiebra de Lehman Brothers, culpable según el fantástico clown Leo Bassi (al que tuvimos la suerte de ver en el auditorio de la Roca el Sábado 5 de Junio con su show “Utopia” ), y muchísimas personalidades mas (quizás también con mayor nivel de credibilidad), de la crisis global actual.


Desde esa fecha, en contra de amainar, la tormenta ha ido empeorando hasta nuestros días. El Domingo día 6 de Junio del 2010 también llovía, esta vez en el sentido literal de la palabra, y me acorde de Saramago. De esa fabula política en la que reflexiona sobre el sentido del voto a una determinada opción política, que no satisface realmente ninguna necesidad, y que por mucho que duela, “esta dirigida  por el autentico poder, que es el económico”.La novela narra como los habitantes de una ciudad imaginaria eligen en su gran mayoría la opción del voto en blanco,  y de  como dicha opción es interpretada por el gobierno. También nos habla de la manipulación de los mass media, y del poder del individuo cuando aprovecha su pequeña parcela de libertad.
 


 
Quien sabe, pero a día de hoy, el pronóstico es reservado. El 24 de Mayo de este año  el B.O.E publicó un decreto de ley que prohíbe a los ayuntamientos endeudarse durante el 2011.Este recorte era el agua con el que limpiaban la cara los gobiernos municipales a sus municipios durante la semana antes de las elecciones. A nivel deportivo, todos sabemos que lo que el aficionado de a pie tiene en cuenta son siempre los “últimos resultados”. Quizás “no ver” trabajo realizado durante 4 años (esto no implica que no se haga),  sea la gota que colme el vaso de los electores. Quizás Saramago en su ensayo fue profético, y quizás esta  vez, solamente quizás, la ficción supere la realidad.  



 


 


martes, 1 de junio de 2010

Zonas wifi


Desde hace ya bastante tiempo las conexiones con modems y routers  han dejado obsoletos los cables y andamos rodeados de información en forma de ondas. Ondas que capturamos con nuestras tarjetas de red y que nos permiten conectarnos a Internet al vuelo. Desde la gran mayoría de edificios de las administraciones públicas ya es posible conectarnos  mediante el wifi, y nuestro acceso a la red, a ese supra mundo virtual, y nuestro “derecho” a la información lo tenemos garantizado, pero desde dentro de nuestras bibliotecas y universidades. 

Poco a poco Internet se esta convirtiendo en una obligación, y cada vez es mas necesario para realizar gestiones administrativas, a través de nuestros dnis electrónicos y certificados digitales. Declaraciones de renta, informes de vida laborales, accesos a puestos de trabajo, solicitud de becas y infinitud de tramites burocráticos están a nuestro disposición “exclusivamente” en eso que hacen llamar “oficinas virtuales”, lo cual, obliga a convertir  el acceso a la red  en un derecho Publico.( Esta postura no es la que  comparten los distintos operadores de Internet, defendidos por la CMT(Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones) y que ven peligrar el negocio que tienen montado con lo que hacen llamar “la ultima milla”).


Ante este panorama, muchos municipios, por desgracia no en el nuestro, empezaron ya desde el 2007  a colocarse a la vanguardia tecnológica colocando puntos de acceso wifi en plazas y parques, que provenían de la red municipal, la cual  es pagada por todos los ciudadanos. No todo fue de color de rosas, y muchos de ellos fueron multados, como el caso de Málaga, que fue multada con 300000 euros por parte de la CMT, por no haberse registrado como operador para dar ese servicio. Todo esto genero una cierta incertidumbre que retraso el despliegue de los wifis municipales  comparandolo con el nivel de madurez que iban tomando las nuevas tecnologías.


Hoy por hoy la realidad, es que los puntos wifis de acceso gratuito están proliferando a velocidad de vértigo. En el siguiente link  tienen elaborada una lista  de todos los puntos de acceso wifi que existen distribuidos a lo largo de la geografia y la verdad es que da envidia.


Yo me pregunto, en un pueblo como la Roca, que tiene un castillo, una cárcel, y un pabellón. En un pueblo en el que  existe actitud y aptitud por parte de la administración local, ¿Y por qué no?


jueves, 13 de mayo de 2010

1000 visites 10 respostes

Ja hem trencat el gel! La nostra iniciativa d’engegar un bloc on expressar les nostres inquietuds roqueroles a arribat a les 1000 visites.

Això per els integrants del sol hi toca és un gran orgull, ja que veiem que la cosa comença a rutllar.

Aquest bloc, l’hem iniciat entre un grup de joves amb iniciatives o inquietuds semblants, però el vam engegar per ser un nexe d’unió entre les diferents entitats i persones amb iniciatives roqueroles, per aquest motiu demanem la màxima participació per part de tothom. Tenim ganes de tirar endavant aquest projecte, però no tenim ganes de caminar sols, necessitem que la màxima gent possible si involucri i puguem assolir els nostres objectius o, si més no, ser escoltats.

El nostre municipi, ha sigut des de sempre un poble on alguns han tirat endavant projectes i accions socials, que amb més o menys participació s'han tirat endavant, però s’ha de reconèixer que cada grup d’aquests a caminat sol, sense la vinculació de ningú més que ells, per això des d’aquí, demanem que d’una vegada per totes siguem un poble unit, on puguem fer coses plegats i així arribar als nostres objectius, que no son només d’alguns, sinó de tot el nostre poble.

Volem donar les gràcies a tots aquells que han entrat al bloc, ja sigui per xafardejar o per deixar el seu punt de vista sobre alguns dels temes tractats.

Nosaltres no ho deixarem d’intentar i tenim l’esperança que vosaltres tampoc, fem pinya per La Roca.

Moviment Social


El sol hi toca, així com la gent que sutilment es va implicant, està integrat de diferents personatges, cadascú amb un filtre diferent per digerir les idees i accions. M’agradaria, abans que l’engranatge acabi de funcionar, fer una crida a la tolerància o la humilitat, que tal com vem introduir a la editorial aquí estem per construir.

La realitat és que cal força, i per arribar aquesta, cal unir esforços. Cal crear un moviment realista i concret, conscients que en un dia no es fa la revolució. Des d’aquestes línies s’intenta fer apologia al treball lent, però ben fet. Cal crear les bases a cada pas.

La filosofia del sol hi toca no es tracta d’enderrocar per construir, sinó és reformar per sumar. No pretenem la confrontació, sinó, el que aspirem és oferir el pla a través del qual transformar. No tenim la solució, potser els mitjans tampoc, però si la intenció.

Si és veritat, que a La Roca es necessita un local d’intercanvi; un espai d’oci, però també calen iniciatives i creativitat, perquè tots els objectius que arribem a marcar-nos impliquen gairebé sempre un procés llarg; on des del més petit comentari fins a l’acció més contundent són igual d’importants.

Un mercat d’intercanvi, un dinar popular, un concert, un cinefòrum, una tertúlia, una conferència, un curs, un taller... Són un tou de coses que podríem fer en un local, o fins i tot en un Ateneu, però si no hi és... Crec que per aconseguir les metes, cal primer crear el moviment, i que tothom se’l senti seu. Calen idees, sigui en forma de comentari o d’article.

Estem a oberts a tots i totes les persones o idees que es dibuixin en aquest espai. Segurament cadascú de nosaltres tindrà una solució per cada problema, qui diu solució diu maneres de fer per arribar a un mateix punt. Aquí no estem per dictar quina és la millor o la més adequada, aquí estem per ajuntar experiència amb innovació. Estem per unificar criteri, per assolir metes i conquistar objectius.

La nostra victòria no es tracta en aconseguir local, que també, de fet nosaltres no busquem cap victòria, sinó contents si d’aquestes paraules neix la inquietud per reflexionar sobre el que ens ocupa i preocupa.

Ja per acabar, Sol•licito:

Paciència, tol•lerància i respecte el temps de cadascú. Sol•licito també, obrir la ment, i treure de l’esquena totes les batalles perdudes, per tal de construir el que potser s'ha intentat altres cops.

lunes, 10 de mayo de 2010

Crónica de la semana solidaria

Me encanto como una mano blanca se alzaba sobre tres negras,como si fuese un triunfal Paú Gasol jugando los play-off de la NBA; llevando en la mano una rama de acelgas, o tal vez de espinacas, no se sabe,tal vez inspiración del creador.

Lo que si que no me gusto, es que fuera tan poco "solidaria".

Estamos  a priori tan dispuestos a dar,a todos,a todas las personas, a todos los pueblos, a todo el mundo, pero la solidaridad empieza por nosotros mismos.

Debemos mirarnos entre nosotros, corregir las carencias, que las hay, e ir hacia donde lleguemos, para ir agrandando el bienestar y estrechando las necesidades.

Con un dato de casi 700 parados en nuestro pueblo (mucho mas de personas en situación desfavorable) no nos hace falta solo una semana solidaria -electoralista(o si, entendida de otra manera), porque a priori, aunque estuviéramos dispuestos a dar lo que no tengamos, seria mejor dar de todo  aquello de lo que pudiéramos disponer.
Seamos solidarios, si, pero empecemos también con nuestros vecinos de calle, negros y blancos, esos con los que a veces nos cambiamos de acera, para mas tarde decir, que yo una vez trabaje con un negro, incluso como un negro, y que también hubiese votado a Obama o incluso hasta a  Bin Laden.

viernes, 23 de abril de 2010

El asociacionismo local


Las asociaciones locales son entidades, que sin animo de lucro, pretenden elevar la calidad y la cantidad de la oferta cultural,educativa, y en general de cualquier índole del municipio,promoviendo actividades, y trabajando a lo largo del año para su buen termino. Intentan en la medida de lo posible su desarrollo mediante el apoyo y la colaboración con los gobiernos locales y las autoridades pertinentes, y todo ello con el único lucro de la revitalización a esos niveles del municipio.
Para crear una asociación los criterios varían levemente dentro de la comunidad autónoma en la que nos encontremos, pero siguen unas pautas comunes, pudiendo incluso ser declaradas de utilidad publica si cumplen una serie de requisitos. Podrás encontrar información mas detallada en el siguiente link.
En nuestro pueblo y según la catalogación a la que hace mención nuestro ayuntamiento a través de su web, existen una gran variedad de ellas como serian las de tipo económico(de comerciantes), culturales, educativas, deportivas, de la tercera edad, juveniles, religiosas, solidarias y vecinales.
Todas ellas en mayor o menor medida, actitud, aptitud, y utilidad, pretenden un desarrollo plural del municipio,siendo entes independientes entre ellas.
Todos somos beneficiaros de sus servicios, y gracias a sus actividades gozamos de una mejor calidad de vida como ciudadanos.
Ahora bien, todas estas adolecen de un potencial “déficit común”. Se trata del nexo físico entre ellas,el punto de contacto con la ciudadanía, y la estrecha colaboración con el consistorio. Y es entre estos tres vértices, donde se reprime potencialmente la productividad de las mismas.
Las entidades asociacionistas para el buen desarrollo de sus tareas,necesitan reunirse con una cierta periodicidad, han de acumular gran cantidad de material para el desarrollo de sus actividades, deben organizar talleres, charlas y coloquios, y carecen de un sitio común donde ir dando respuesta a las nuevas y diferentes necesidades, sin la carencia de un mapa de equipamientos completamente fragmentario y disperso, que en su conjunto es poco funcional, ademas de insostenible a largo plazo.
¿Soluciones? Evidentemente cada problema se puede resolver de diferentes maneras,aunque debemos evitar las piruetas aritméticas cuando hablamos de esfuerzos y colectivos humanos .Partiendo de la base de la necesidad de optimizar la capacidad fecundativa de todo este tejido social, seria lógico pensar que lo primero seria desfragmentarlo. En la Roca existen algunos edificios de propiedad municipal actualmente en desuso que cumplirían a la perfección la función de sede común de todas estas asociaciones. Lo que se podría denominar un “centro social” .Actualmente estas edificaciones en desuso están sufriendo la degradación del abandono y su posible funcionalidad esta siendo sustituida por la alternativa de locales en régimen de alquiler, lo cual cada año aparece reflejado en los presupuestos municipales como un gasto de cierta envergadura, que podría ser evitable cimentando las bases de ese "proyecto común".


Sant Jordi mata l'aranya

Sabem que esteu ansiosos per veure quina és la deriva que pren aquest experiment. Nosaltres també. De fet no hi ha un objectiu concret ni un camí marcat per arribar-hi. Però el que si que tenim clar és la manera de fer-lo.

Agraïm sobre manera la vostra col·laboració, els vostres comentaris. Sense ells tot això no tindria sentit. Però ara que tot just comencem ens sembla que potser caldria acordar un codi ètic per, quan arribi l’autèntic debat, evitar suspicàcies.

Vosaltres sabeu qui som. I si no ho sabeu ho podeu preguntar o buscar-nos pel poble (segurament ens trobareu a una terrassa prenent una cervesa). Per això ens agradaria saber qui sou; si no amb el vostre nom real, amb un pseudònim que us doni una personalitat, si més no, virtual. Els anònims estan bé per enviar missatges d’amor quan s’acosta la primavera. Però si el que pretenem és construir-nos un futur real cal fer-ho donant la cara.

Per la nostra part, donar les gràcies a aquells que han començat a fer comentaris i anunciar-vos que encara que no ho sembli “estamos trabajando en ello”.

Per cert, si algú vol col·laborar més directament escrivint algun article de filosofia eclipsada, que ho faci a aquest correu (elsolhitoca@gmail.com) i en parlem.

domingo, 11 de abril de 2010

Editorial


“A la Roca el sol hi toca,

a la Roca el sol hi neix,

més m’estimo una xicota,

que una saca de diners.”

Hola a tothom! Ja estem aquí. Com va això?.

Benvolguts i benvingudes a el sol hi toca, una nova finestra oberta a l’opinió, un nou raig de llum a la discussió plural i un espai obert al comentari respectuós i a la crítica constructiva.

Nosaltres som els Eclipsats; som gent que ha nascut a aquest poble, gent que ha vingut a viure-hi des de lluny i gent que vol seguir-hi vivint. I som conscients que aquest és un lloc privilegiat. Tenim boscos i un riu, camps, prats i el mar a prop. Autopistes, peatges, rotondes, centres comercials, trens d’alta velocitat i fins i tot una presó. També tenim comerços locals, bars i terrasses, biblioteca, piscines i centres culturals. Tenim gairebé de tot, però ens falten algunes coses.

Ens falten carrils bici, porteries i cistelles per a tothom i aviat una pista de gel. Ens falten locals de reunió permanents per a les associacions, locals d’assaig per a els músics, infraestructures que donin cabuda a diferents formats com ara concerts o festes populars i en definitiva un entrellat social més dinàmic i ampli.

L’objectiu de el sol hi toca és desgranar aquestes mancances que en certa manera ens eclipsen. I la intenció és fer-ho d’una manera ponderada. Sense faltar al respecte, però deixant clar que si complim amb els nostres deures de ciutadans, volem veure retribuïts els nostres drets; principalment el de poder gaudir al màxim del lloc on vivim.

Hi ha molta gent amb ganes de fer coses i moltes formes diferents de concebre com ens agrada viure.

Esteu tots convidats a participar.

Per cert, si algú pretén utilitzar aquest espai de manera partidista que s’ho vagi traient del cap o que sigui conscient de les conseqüències.

Els Eclipsats

viernes, 26 de marzo de 2010