1000 visites 10 respostes

Ja hem trencat el gel! La nostra iniciativa d’engegar un bloc on expressar les nostres inquietuds roqueroles a arribat a les 1000 visites.

Això per els integrants del sol hi toca és un gran orgull, ja que veiem que la cosa comença a rutllar.

Aquest bloc, l’hem iniciat entre un grup de joves amb iniciatives o inquietuds semblants, però el vam engegar per ser un nexe d’unió entre les diferents entitats i persones amb iniciatives roqueroles, per aquest motiu demanem la màxima participació per part de tothom. Tenim ganes de tirar endavant aquest projecte, però no tenim ganes de caminar sols, necessitem que la màxima gent possible si involucri i puguem assolir els nostres objectius o, si més no, ser escoltats.

El nostre municipi, ha sigut des de sempre un poble on alguns han tirat endavant projectes i accions socials, que amb més o menys participació s'han tirat endavant, però s’ha de reconèixer que cada grup d’aquests a caminat sol, sense la vinculació de ningú més que ells, per això des d’aquí, demanem que d’una vegada per totes siguem un poble unit, on puguem fer coses plegats i així arribar als nostres objectius, que no son només d’alguns, sinó de tot el nostre poble.

Volem donar les gràcies a tots aquells que han entrat al bloc, ja sigui per xafardejar o per deixar el seu punt de vista sobre alguns dels temes tractats.

Nosaltres no ho deixarem d’intentar i tenim l’esperança que vosaltres tampoc, fem pinya per La Roca.

Moviment Social

El sol hi toca, així com la gent que sutilment es va implicant, està integrat de diferents personatges, cadascú amb un filtre diferent per digerir les idees i accions. M’agradaria, abans que l’engranatge acabi de funcionar, fer una crida a la tolerància o la humilitat, que tal com vem introduir a la editorial aquí estem per construir.

La realitat és que cal força, i per arribar aquesta, cal unir esforços. Cal crear un moviment realista i concret, conscients que en un dia no es fa la revolució. Des d’aquestes línies s’intenta fer apologia al treball lent, però ben fet. Cal crear les bases a cada pas.

La filosofia del sol hi toca no es tracta d’enderrocar per construir, sinó és reformar per sumar. No pretenem la confrontació, sinó, el que aspirem és oferir el pla a través del qual transformar. No tenim la solució, potser els mitjans tampoc, però si la intenció.

Si és veritat, que a La Roca es necessita un local d’intercanvi; un espai d’oci, però també calen iniciatives i creativitat, perquè tots els objectius que arribem a marcar-nos impliquen gairebé sempre un procés llarg; on des del més petit comentari fins a l’acció més contundent són igual d’importants.

Un mercat d’intercanvi, un dinar popular, un concert, un cinefòrum, una tertúlia, una conferència, un curs, un taller... Són un tou de coses que podríem fer en un local, o fins i tot en un Ateneu, però si no hi és... Crec que per aconseguir les metes, cal primer crear el moviment, i que tothom se’l senti seu. Calen idees, sigui en forma de comentari o d’article.

Estem a oberts a tots i totes les persones o idees que es dibuixin en aquest espai. Segurament cadascú de nosaltres tindrà una solució per cada problema, qui diu solució diu maneres de fer per arribar a un mateix punt. Aquí no estem per dictar quina és la millor o la més adequada, aquí estem per ajuntar experiència amb innovació. Estem per unificar criteri, per assolir metes i conquistar objectius.

La nostra victòria no es tracta en aconseguir local, que també, de fet nosaltres no busquem cap victòria, sinó contents si d’aquestes paraules neix la inquietud per reflexionar sobre el que ens ocupa i preocupa.

Ja per acabar, Sol•licito:

Paciència, tol•lerància i respecte el temps de cadascú. Sol•licito també, obrir la ment, i treure de l’esquena totes les batalles perdudes, per tal de construir el que potser s'ha intentat altres cops.

Crónica de la semana solidaria

Me encanto como una mano blanca se alzaba sobre tres negras,como si fuese un triunfal Paú Gasol jugando los play-off de la NBA; llevando en la mano una rama de acelgas, o tal vez de espinacas, no se sabe,tal vez inspiración del creador.

Lo que si que no me gusto, es que fuera tan poco "solidaria".

Estamos  a priori tan dispuestos a dar,a todos,a todas las personas, a todos los pueblos, a todo el mundo, pero la solidaridad empieza por nosotros mismos.

Debemos mirarnos entre nosotros, corregir las carencias, que las hay, e ir hacia donde lleguemos, para ir agrandando el bienestar y estrechando las necesidades.

Con un dato de casi 700 parados en nuestro pueblo (mucho mas de personas en situación desfavorable) no nos hace falta solo una semana solidaria -electoralista(o si, entendida de otra manera), porque a priori, aunque estuviéramos dispuestos a dar lo que no tengamos, seria mejor dar de todo  aquello de lo que pudiéramos disponer.

Seamos solidarios, si, pero empecemos también con nuestros vecinos de calle, negros y blancos, esos con los que a veces nos cambiamos de acera, para mas tarde decir, que yo una vez trabaje con un negro, incluso como un negro, y que también hubiese votado a Obama o incluso hasta a  Bin Laden.