Ja hem trencat el gel! La nostra iniciativa d’engegar un bloc on expressar les nostres inquietuds roqueroles a arribat a les 1000 visites.
Això per els integrants del sol hi toca és un gran orgull, ja que veiem que la cosa comença a rutllar.
Aquest bloc, l’hem iniciat entre un grup de joves amb iniciatives o inquietuds semblants, però el vam engegar per ser un nexe d’unió entre les diferents entitats i persones amb iniciatives roqueroles, per aquest motiu demanem la màxima participació per part de tothom. Tenim ganes de tirar endavant aquest projecte, però no tenim ganes de caminar sols, necessitem que la màxima gent possible si involucri i puguem assolir els nostres objectius o, si més no, ser escoltats.
El nostre municipi, ha sigut des de sempre un poble on alguns han tirat endavant projectes i accions socials, que amb més o menys participació s'han tirat endavant, però s’ha de reconèixer que cada grup d’aquests a caminat sol, sense la vinculació de ningú més que ells, per això des d’aquí, demanem que d’una vegada per totes siguem un poble unit, on puguem fer coses plegats i així arribar als nostres objectius, que no son només d’alguns, sinó de tot el nostre poble.
Volem donar les gràcies a tots aquells que han entrat al bloc, ja sigui per xafardejar o per deixar el seu punt de vista sobre alguns dels temes tractats.
Nosaltres no ho deixarem d’intentar i tenim l’esperança que vosaltres tampoc, fem pinya per La Roca.
Això per els integrants del sol hi toca és un gran orgull, ja que veiem que la cosa comença a rutllar.
Aquest bloc, l’hem iniciat entre un grup de joves amb iniciatives o inquietuds semblants, però el vam engegar per ser un nexe d’unió entre les diferents entitats i persones amb iniciatives roqueroles, per aquest motiu demanem la màxima participació per part de tothom. Tenim ganes de tirar endavant aquest projecte, però no tenim ganes de caminar sols, necessitem que la màxima gent possible si involucri i puguem assolir els nostres objectius o, si més no, ser escoltats.
El nostre municipi, ha sigut des de sempre un poble on alguns han tirat endavant projectes i accions socials, que amb més o menys participació s'han tirat endavant, però s’ha de reconèixer que cada grup d’aquests a caminat sol, sense la vinculació de ningú més que ells, per això des d’aquí, demanem que d’una vegada per totes siguem un poble unit, on puguem fer coses plegats i així arribar als nostres objectius, que no son només d’alguns, sinó de tot el nostre poble.
Volem donar les gràcies a tots aquells que han entrat al bloc, ja sigui per xafardejar o per deixar el seu punt de vista sobre alguns dels temes tractats.
Nosaltres no ho deixarem d’intentar i tenim l’esperança que vosaltres tampoc, fem pinya per La Roca.
-Alça manela, mira que diuen els canellots dels eclipsats!-li va dir en Mingu Cacauet a cau d’orella. Allà hi havia tothom, des de la peixatera del Condis fins en Ciscu Xinxeta, passant per alguns del Ajuntament que intentaven passar desapercebuts. Mig poble s’ho contemplava, tots callant com sempre i fent ganxet amb el del costat.
ResponderEliminarN’estava ben farta. Uns per les poca-soltades que anaven dient, i els altres per una presencia invisible i una covardia congènita. Fet. Em vaig posar al mig de la rotllana, ben aprop dels poca-soltes i els vaig etzibar :
-A veure canalla, tot això esta molt be, però que redimonis voleu? Calar foc a l’Ajuntament? Som-hi ara mateix! Voleu ocupar el castell? Jo us portaré sucs de pomelo cada nit. Les idees clares i la xocolata espessa deien al meu temps…
-Mireu, per si encara no us ha quedat clar, per aquest ajuntament sou un destorb: gasteu, embruteu i la majoria no voteu. Això és la única cosa que entenen. I així ha de ser: sou un destorb per ells i per vosaltres també ho és l’Ajuntament. Els politics roquerols viuen de la paraules. Paraules que es converteixen en promeses i que sempre s’emporta el vent. Mireu canalla, ells usen els llavis i la llengua per engatusar al poble. Demostreu-los que els llavis també s’usen per ensenyar les dents. No escolteu el seu cant de sirenes. Us ho dic per experiència. Son el mal.
-Voleu un local? Per fer-hi que? Xerrades, concerts, tallers, una barra de bar i quatre taules. Tot lo que el jovent vol. Tot el que el jovent necessita. Centre Cultural? Això és per gent gran com jo. No us hi vull pas allà. Un altre cop us van engatusar? De debò us ho vareu creure que era per vosaltres? Probablement si…Un local pel jovent? Es pot aconseguir. Cal convocar la gent, fer soroll i guanyar algun calerò. Concerts i raves com a les que ens teniu acostumats? Potser tampoc caldria d’inici. Perquè no començar amb una cosa més fàcil? I dic jo “Primera trobada mundial de joves roquerols a la primera rotonda de La Roca”. I amb una pixadeta al mastil de la bandera inclosa. D’indrets insignes i visibles el poble n’és ple. Tots amb cadires. Tots amb el seu dinar. Cap guany però molt xivarri. Que es preparin. I els del ajuntament? Queda res i menys per les eleccions. Han de quedar be. Estan lligats de mans i peus. Que vinguin a fer-vos fora abans d’unes eleccions… Son el mal, però no tan idiotes. Canalla, res ha acabat, tot esta per començar.
….I de cop, una pedra llençada amb tota la intenció va trobar el meu cap. Em vaig girar i vaig veure en Ciscu cridant:
-Ostia puta Filomena, que aquí hem vingut a veure una partida de petanca! Surt del mig!
Vaig marxar amb les faldilles entre les cames…
L’anxaneta Filomena
PD: El meu net diu que em fara una cosa que es diu Facebook. Ja us informare...A veure si me’n surto!