Nous links...

Com apuntàvem anteriorment L’ESTACIÓ pretén ser un racó on poder arribar a múltiples espais virtuals i així poder accedir a temes tan variats com la nostra imaginació ens permeti; és per això que aquest cop, oferim dues pàgines dedicades a l’oci, que tampoc està malament davant de tanta crisi, atur, estafes, amenaces polítiques i socials... en fi, un panorama no menys que preocupant; i per últim una adreça que ens permet moure’ns d’un punt a l’altre sense gastar ni un euro de gasolina ( potser si que de bitllet, però això és un altre qüestió).

Cartellera Barcelona; En aquesta pàgina pots trobar totes les pel·lícules que fan a totes les sales de Barcelona. De cadascuna hi ha la corresponent descripció, l’horari, i evidentment les sales en que es pot veure. Interessant per aquells que tenen un especial interès per el setè art, i sobretot pel que fa a pel·lícules independents que no es poden trobar a qualsevol cinema.

Cine Granollers; seguint en la línia; aquesta és la web dels cines que per municipi ens queda més a prop; així que per aquells que decideixin quedar-se per veure un film, acompanyat o no (decisió personal), aquí pot consultar pel·lícules i horaris.

Per últim;

TMB, és una pàgina de transport públic; el més útil d’aquesta és que et permet introduir un punt de sortida i un d’arribada i et calcula varies rutes amb diferents transports “públics” (metro, tren, autobús); En el cas que s’hagi de baixar a Barcelona, per exemple, es un bon cable!

Apa! Esperem que algú li sigui de profit...

LA ESTACIÓ

En estas fechas tan señaladas, es un orgullo i satisfacción... inaugurar un nou racó del nostre blog, que poc a poc, es va configurant a sí mateix.

Aquest nou espai està destinat a presentar i oferir links d’interès, per vosaltres i per nosaltres, ja siguin adreces d’informació alternativa als medis de comunicació, com aquells links que ens portin a pàgines d’informació respecte ofertes de feina o perquè no, oposicions (que ara estan de moda). En definitiva, crear una “estació” en la qual es pugui accedir a tot allò que com ciutadans ens pugui beneficiar.

Amb els dies, les setmanes, els mesos... s’aniran afegint noves adreces, totes presentades i acompanyades d'una petita descripció on es parlarà de que hi podeu trobar...

Seguim insistint; que si algú de vosaltres, coneix d’alguna adreça interessant o d’utilitat i estigui disposat a compartir, serà d’agrair que ens la passi via email o en forma de comentari.

Per començar..

www.revelion.org Aquesta pàgina és una opció més de informació alternativa als medis de comunicació convencionals. S’actualitza diàriament, per tant es poden contrarestar noticies de molta actualitat; sempre amb molt de rigor.

www.hacesfalta.org; aquest és un dels molts portals de ofertes de feina que anirem oferint... potser aquest té una base més social, oferint principalment monitors de menjador, talleristes, etc.. però s’actualitza constantment i normalment hi ha bastants ofertes.

Habitatge Aquest link ens envia a una secció de la pàgina de la generalitat de Catalunya; concretament a la secció d’ajudes a l’habitatge; no cal recordar que és un dret constitucional que tenim adquirit.

Seguirem ampliant....

"Mal tiempo para votar"

 Con estas palabras empieza la novela de ficción del Nobel portugués  Saramago,-”El ensayo sobre la lucidez”-, y se refieren a la llegada impuntual del presidente de la mesa  numero catorce al colegio electoral en medio de un diluvio premonitorio. Palabras llenas de ambigüedad con las que dota Saramago a su universo literario.

El mes de Mayo del 2011 es la fecha en la que los ciudadanos ejerceremos el derecho democrático al voto, a través del cual dejaremos  reflejadas nuestras necesidades sociales, ideológicas, eticas y económicas  representadas por una determinada opción política (sea del índole que sea). Este derecho y obligación, es en principio nuestra única  y exclusiva participación en  la “mal denominada” democracia. Y dichas elecciones de Mayo del 2011 serán tomadas por los partidos políticos como el ensayo general de lo que pasara un año después en las generales.

Pero desde el año 2008 esta lloviendo, y mucho. Diríamos que diluvia. Exactamente desde el 15 de septiembre del 2008 con la quiebra de Lehman Brothers, culpable según el fantástico clown Leo Bassi (al que tuvimos la suerte de ver en el auditorio de la Roca el Sábado 5 de Junio con su show “Utopia” ), y muchísimas personalidades mas (quizás también con mayor nivel de credibilidad), de la crisis global actual.

Desde esa fecha, en contra de amainar, la tormenta ha ido empeorando hasta nuestros días. El Domingo día 6 de Junio del 2010 también llovía, esta vez en el sentido literal de la palabra, y me acorde de Saramago. De esa fabula política en la que reflexiona sobre el sentido del voto a una determinada opción política, que no satisface realmente ninguna necesidad, y que por mucho que duela, “esta dirigida  por el autentico poder, que es el económico”.La novela narra como los habitantes de una ciudad imaginaria eligen en su gran mayoría la opción del voto en blanco,  y de  como dicha opción es interpretada por el gobierno. También nos habla de la manipulación de los mass media, y del poder del individuo cuando aprovecha su pequeña parcela de libertad.

 

 

Quien sabe, pero a día de hoy, el pronóstico es reservado. El 24 de Mayo de este año  el B.O.E publicó un decreto de ley que prohíbe a los ayuntamientos endeudarse durante el 2011.Este recorte era el agua con el que limpiaban la cara los gobiernos municipales a sus municipios durante la semana antes de las elecciones. A nivel deportivo, todos sabemos que lo que el aficionado de a pie tiene en cuenta son siempre los “últimos resultados”. Quizás “no ver” trabajo realizado durante 4 años (esto no implica que no se haga),  sea la gota que colme el vaso de los electores. Quizás Saramago en su ensayo fue profético, y quizás esta  vez, solamente quizás, la ficción supere la realidad.  

 

 

Zonas wifi

Desde hace ya bastante tiempo las conexiones con modems y routers  han dejado obsoletos los cables y andamos rodeados de información en forma de ondas. Ondas que capturamos con nuestras tarjetas de red y que nos permiten conectarnos a Internet al vuelo. Desde la gran mayoría de edificios de las administraciones públicas ya es posible conectarnos  mediante el wifi, y nuestro acceso a la red, a ese supra mundo virtual, y nuestro “derecho” a la información lo tenemos garantizado, pero desde dentro de nuestras bibliotecas y universidades. 

Poco a poco Internet se esta convirtiendo en una obligación, y cada vez es mas necesario para realizar gestiones administrativas, a través de nuestros dnis electrónicos y certificados digitales. Declaraciones de renta, informes de vida laborales, accesos a puestos de trabajo, solicitud de becas y infinitud de tramites burocráticos están a nuestro disposición “exclusivamente” en eso que hacen llamar “oficinas virtuales”, lo cual, obliga a convertir  el acceso a la red  en un derecho Publico.( Esta postura no es la que  comparten los distintos operadores de Internet, defendidos por la CMT(Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones) y que ven peligrar el negocio que tienen montado con lo que hacen llamar “la ultima milla”).

Ante este panorama, muchos municipios, por desgracia no en el nuestro, empezaron ya desde el 2007  a colocarse a la vanguardia tecnológica colocando puntos de acceso wifi en plazas y parques, que provenían de la red municipal, la cual  es pagada por todos los ciudadanos. No todo fue de color de rosas, y muchos de ellos fueron multados, como el caso de Málaga, que fue multada con 300000 euros por parte de la CMT, por no haberse registrado como operador para dar ese servicio. Todo esto genero una cierta incertidumbre que retraso el despliegue de los wifis municipales  comparandolo con el nivel de madurez que iban tomando las nuevas tecnologías.

Hoy por hoy la realidad, es que los puntos wifis de acceso gratuito están proliferando a velocidad de vértigo. En el siguiente link  tienen elaborada una lista  de todos los puntos de acceso wifi que existen distribuidos a lo largo de la geografia y la verdad es que da envidia.

Yo me pregunto, en un pueblo como la Roca, que tiene un castillo, una cárcel, y un pabellón. En un pueblo en el que  existe actitud y aptitud por parte de la administración local, ¿Y por qué no?

1000 visites 10 respostes

Ja hem trencat el gel! La nostra iniciativa d’engegar un bloc on expressar les nostres inquietuds roqueroles a arribat a les 1000 visites.

Això per els integrants del sol hi toca és un gran orgull, ja que veiem que la cosa comença a rutllar.

Aquest bloc, l’hem iniciat entre un grup de joves amb iniciatives o inquietuds semblants, però el vam engegar per ser un nexe d’unió entre les diferents entitats i persones amb iniciatives roqueroles, per aquest motiu demanem la màxima participació per part de tothom. Tenim ganes de tirar endavant aquest projecte, però no tenim ganes de caminar sols, necessitem que la màxima gent possible si involucri i puguem assolir els nostres objectius o, si més no, ser escoltats.

El nostre municipi, ha sigut des de sempre un poble on alguns han tirat endavant projectes i accions socials, que amb més o menys participació s'han tirat endavant, però s’ha de reconèixer que cada grup d’aquests a caminat sol, sense la vinculació de ningú més que ells, per això des d’aquí, demanem que d’una vegada per totes siguem un poble unit, on puguem fer coses plegats i així arribar als nostres objectius, que no son només d’alguns, sinó de tot el nostre poble.

Volem donar les gràcies a tots aquells que han entrat al bloc, ja sigui per xafardejar o per deixar el seu punt de vista sobre alguns dels temes tractats.

Nosaltres no ho deixarem d’intentar i tenim l’esperança que vosaltres tampoc, fem pinya per La Roca.

Moviment Social

El sol hi toca, així com la gent que sutilment es va implicant, està integrat de diferents personatges, cadascú amb un filtre diferent per digerir les idees i accions. M’agradaria, abans que l’engranatge acabi de funcionar, fer una crida a la tolerància o la humilitat, que tal com vem introduir a la editorial aquí estem per construir.

La realitat és que cal força, i per arribar aquesta, cal unir esforços. Cal crear un moviment realista i concret, conscients que en un dia no es fa la revolució. Des d’aquestes línies s’intenta fer apologia al treball lent, però ben fet. Cal crear les bases a cada pas.

La filosofia del sol hi toca no es tracta d’enderrocar per construir, sinó és reformar per sumar. No pretenem la confrontació, sinó, el que aspirem és oferir el pla a través del qual transformar. No tenim la solució, potser els mitjans tampoc, però si la intenció.

Si és veritat, que a La Roca es necessita un local d’intercanvi; un espai d’oci, però també calen iniciatives i creativitat, perquè tots els objectius que arribem a marcar-nos impliquen gairebé sempre un procés llarg; on des del més petit comentari fins a l’acció més contundent són igual d’importants.

Un mercat d’intercanvi, un dinar popular, un concert, un cinefòrum, una tertúlia, una conferència, un curs, un taller... Són un tou de coses que podríem fer en un local, o fins i tot en un Ateneu, però si no hi és... Crec que per aconseguir les metes, cal primer crear el moviment, i que tothom se’l senti seu. Calen idees, sigui en forma de comentari o d’article.

Estem a oberts a tots i totes les persones o idees que es dibuixin en aquest espai. Segurament cadascú de nosaltres tindrà una solució per cada problema, qui diu solució diu maneres de fer per arribar a un mateix punt. Aquí no estem per dictar quina és la millor o la més adequada, aquí estem per ajuntar experiència amb innovació. Estem per unificar criteri, per assolir metes i conquistar objectius.

La nostra victòria no es tracta en aconseguir local, que també, de fet nosaltres no busquem cap victòria, sinó contents si d’aquestes paraules neix la inquietud per reflexionar sobre el que ens ocupa i preocupa.

Ja per acabar, Sol•licito:

Paciència, tol•lerància i respecte el temps de cadascú. Sol•licito també, obrir la ment, i treure de l’esquena totes les batalles perdudes, per tal de construir el que potser s'ha intentat altres cops.

Crónica de la semana solidaria

Me encanto como una mano blanca se alzaba sobre tres negras,como si fuese un triunfal Paú Gasol jugando los play-off de la NBA; llevando en la mano una rama de acelgas, o tal vez de espinacas, no se sabe,tal vez inspiración del creador.

Lo que si que no me gusto, es que fuera tan poco "solidaria".

Estamos  a priori tan dispuestos a dar,a todos,a todas las personas, a todos los pueblos, a todo el mundo, pero la solidaridad empieza por nosotros mismos.

Debemos mirarnos entre nosotros, corregir las carencias, que las hay, e ir hacia donde lleguemos, para ir agrandando el bienestar y estrechando las necesidades.

Con un dato de casi 700 parados en nuestro pueblo (mucho mas de personas en situación desfavorable) no nos hace falta solo una semana solidaria -electoralista(o si, entendida de otra manera), porque a priori, aunque estuviéramos dispuestos a dar lo que no tengamos, seria mejor dar de todo  aquello de lo que pudiéramos disponer.

Seamos solidarios, si, pero empecemos también con nuestros vecinos de calle, negros y blancos, esos con los que a veces nos cambiamos de acera, para mas tarde decir, que yo una vez trabaje con un negro, incluso como un negro, y que también hubiese votado a Obama o incluso hasta a  Bin Laden.